S’accedeix a la sala de les esteles a partir d’un laberint en espiral quadrangular i amb un pendent quasi inapreciable. El visitant es troba envoltat per peces de ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira, etc. La intensitat lumínica disminueix, el paviment ceràmic es va disgregant i, en arribar a la sala, la llum zenital fa centrar la mirada en la superfície gravada de cadascuna de les esteles. A través del passadís, els sentits s’anul·len.

Un cop a la sala, un pla horitzontal de pols d’argila mostra l’empremta que deixa cada visitant en passar-hi pel damunt.

Entre les restes escultòriques de la sala, trobem els fragments que constituirien una estàtua-menhir esculpida amb representacions de personatges figurats i que, amb aproximadament 7 metres d’alçada global estimada, formaren part de l’estàtua-menhir més alta d’Europa.

Tranquil·lament, i en sentit invers al recorregut d’entrada, s’inicia la sortida pel mateix laberint, sense possibilitat de creuar-se amb altres visitants. A poc a poc, es tornen a intensificar la llum i els sons, fins que, a la sortida, l’horitzó d’un camp de blat ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de la Noguera.