El jaciment arqueològic dels Reguers de Seró es va descobrir durant els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues el 2007. La troballa posà al descobert les restes espectaculars d’un megàlit, constituït per un túmul amb una cista central delimitat per una anella de pedres clavades, datat a mitjans de la primera meitat del tercer mil·lenni aC. Dins la cambra es conservaven les restes de dos individus, com a mínim. Aquestes persones van ser enterrades amb les vestimentes i ornaments propis del moment, i acompanyades d’un aixovar funerari que els havia de permetre arribar al més enllà. Entre aquests objectes, destaquen un collaret format per denes de petxina, botons d’os i diferents elements d’indústria lítica, com una sageta i puntes de fletxa, així com nombrosos fragments de ceràmica campaniforme i de tradició local.

El més excepcional d’aquest monument, però, és la decoració esculpida de les lloses que formaven part del megàlit. Aquestes lloses corresponien a fragments d’antigues estàtues-esteles que havien estat aprofitades d’un monument escultòric anterior.

Actualment, el megàlit constitueix una manifestació insòlita dins del món megalític, a l’altura dels conjunts més rellevants i coneguts del Neolític final - Calcolític europeu.