La Torre de l’Aigua és una torre dipòsit d’estructura octogonal, de 50 m d’alçada, que es va posar en funcionament el 1922 per enlairar l’aigua extreta dels pous del riu Ripoll i distribuir-la, per gravetat, per la ciutat. És una obra emblemàtica dins del corrent modernista, i va ser pionera en l’ús del formigó armat a la ciutat. Va deixar de funcionar el 1967 i ha esdevingut un dels símbols identificatius de Sabadell. Des de dalt es pot contemplar una singular vista de la ciutat i de l’entorn del riu Ripoll.

Forma part de la llista dels 150 elements del patrimoni industrial català.