Sant Pere del Burgal ja és esmentat l'any 859 quan el seu abat, Deligat, va rebre el privilegi d'immunitat del comte de Tolosa. Va ser un antic monestir carolingi, convertit en abadia benedictina femenina a finals del segle X i poc després en priorat masculí.

L’església, parcialment enrunada, és una construcció romànica de tres naus capçades a llevant per tres absis d’estil llombard. Es considera excepcional dins el romànic català, ja que també presenta a l'oest un absis de dos nivells. De la nau nord encara es conserva el mur i els arcs formers que separaven la nau lateral de la principal. En la nau sud s'observen restes de dues portes que comunicaven amb les dependències monacals. Es poden definir els perímetres d'algunes d'aquestes dependències.

A l'absis central s'hi han reproduït les pintures murals originals, que actualment es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya, atribuïdes al Mestre de Pedret. Destaca la mítica figura femenina que hi apareix: la comtessa Llúcia de Pallars.