Aquesta pintura, de grans dimensions, és una obra al·legòrica que representa el triomf de la religió cristiana sobre el paganisme. Un grup de cristians, encapçalats per la representació femenina de l’Era Cristiana, avança lluminós des de la dreta. L’acompanyen les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat), seguides dels primers cristians. Les representacions dels set pecats capitals completen l’al·legoria, que té com a rerefons la Roma pagana. Del Coliseu, escenari de martiris, en neix un arc de sant Martí que anuncia el canvi d’era. Aquesta obra i el seu autor, Joaquim Espalter, son un dels millors exemples del moviment natzarè a Catalunya, que pretenia renovar l’art religiós amb un nou llenguatge pictòric.

La pintura va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts a Madrid, el 1871 i va ser adquirida per l’Estat el 1874. Dos anys desprès, el 1876, el Museo Nacional del Prado la va dipositar al museu provincial de Girona juntament amb onze obres més d’autors contemporanis, la majoria catalans.