Petit fragment d’escultura en mabre que formava part del programa escultòric de la portalada del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, desamortitzat el 1835 i espoliat al llarg del segle XIX i part del XX.

Representa el cap d’un home barbat amb grans ulls ametllats, en els quals hi és ben visible la marca del trepant. Aquests tret estilístics és el que ha definit l’estil de l’anomenat Mestre de Cabestany, un escultor o taller que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló i les comarques de Girona durant la segona meitat del segle XII. Totes les seves obres son atribuïdes i rep el nom d’una de les més representatives del seu estil: el timpà de l’església de Cabestany (Rosselló).