La Mare de Déu del Salvador o de Puig-alder data de finals del segle XII, si bé va ser descoberta el 1984 dins un dels murs de la capella de Sant Salvador, únic vestigi de l’antic Castell de Puig-alder al municipi de Les Planes d’Hostoles (Garrotxa).

La talla, malgrat estar molt malmesa i haver perdut el Nen que duria a la falda, encara conserva la part alta i les restes de la policromia original. Resulta un clar exemple de la tipologia de marededéus romàniques de tradició bizantina: estilització, simetria i frontalitat , rostre oval, ulls ametllats, nas recte, i boca closa sense expressió ni somriure, que denota la severitat i distància d’una figura divina. Uns atributs que encaixaven amb la idea de la Mare com a tron del Fill que el presenta i ofereix al món.