Ua villa romana ère ua espleitacion agrària separada en diferentes parts: era pars urbana, a on residie eth dominus e era sua familha, era pars rustica, reservada a esclaus e trabalhadors, e era pars fructuaria, destinada ara elaboracion e emmagazinatge des productes (vin, òli, cereaus…). Mercés as catacions se sap que pendent eth Naut Empèri (s. I-III dC) era villa de Vilauba s’estructuraue ar entorn d’un pati centrau en arcades damb galaries lateraus, damb eth costat èst daurit. Bèth un des encastres an pogut èster identificadi, coma eth triclini, a on s’amiauen a tèrme es taulejades entre fastuoses parets decorades, era recodina, damb es consèrves de minjar e es recipients de codina, o eth larari, ua petita capèla destinada a foncions religioses. Es estatuetes de divinitats recuperades representauen Fortuna, Mercuri e eth diu Lar e segons es credences romanes, s’encuedauen dera salut e prosperitat des abitants dera villa. Eth complèxe se completaue damb ues petites tèrmes que compdauen damb latrines, vestiari, piscina d’aigua heireda e quitament ua sauna; era aigua s’escaufaue a trauès d’uns horns alimentadi pes esclaus e servidors.