A finaus deth sègle III, Tarraco entre en un periòde de crisi que se prolongue enquiàs inicis deth sègle V. A on mès clarament se n'obsèrven es efèctes ei enes banlègues e en territòri. En ensem dera ciutat s'obsèrve ua pèrdia de qualitat urbana —peth collapse graduau d'infrastructures essenciaus coma er abastament d'aigües o es canerades— e er abandonament de determinadi sectors.
A inicis deth sègle V aguesta situacion s'invertís e Tarraco recupère part deth sòn ròtle geoestrategic e politic. Esdeven eth caplòc dera unica província ispanica en mans deth poder legitim roman e basa d'operacions des armades imperiaus enes sòns ensagi frustradi de reïntegrar era totalitat d'Ispània en domeni roman. Un hèt transcendentau que mantierà era ciutat laguens dera orbita romana enquiara dissolucion formau der Empèri roman er an 476 dC. Tarraco demore jos domeni visigòt enquias inicis deth sègle VIII.
A compdar d'aguest moment, Tarraco e eth sòn entorn esdevien tèrra de termièra entre es règnes cristians e musulmans, en un contèxte de disminucion demografica e pèrdia dera categoria urbana. Ua situacion que non se començarà a redreçar enquiath sègle XII.
