Es ciutats romanes s'estenien mès enlà deth nuclèu emmuralhat e includien un territòri (ager) que proporcionaue es recorsi basics, principaument alimentaris. En entorn mès propèr a Tarraco s'installèren nombroses villes e establiments productius, d'usatges e foncions diuèrsi, especiaument enes planes fertiles deth marge dret deth riu Francolí.
Normaument, era villa ei era edificacion principau d'ua proprietat rustica (fundus), a on se centralizaue era produccion agropecuària (premses, emmagazematge des productes, lotjament entàs esclaus, talhèrs...). Era villa auie, ath delà, ua part residenciau destinada tàs proprietaris o es bordèrs. Laguens d'aguestes proprietats, i trapam tanben talhèrs de terrissa dedicadi a confeccionar objèctes ceramics, materiaus de construccion e, mès que mès, anfòres entà transportar es excedents obtengudi (vin, òli, consèrves...).
Ath cant d'aguestes villes vinculades principaument ara explotacion des recorsi agropecuaris, i auie granes e sumptuoses villes residenciaus destinades ar esvagament des classes mès amonedades e aristocratiques. Ua vida en camp mès sense renonciar as plasers dera vida urbana: luxuosi minjadors (triclinia), bastisses de banhs (balnea) espectaculares e tot un seguit d'estances e espacis adreçadi a hèr dera villa un lòc plasent entath descans.