Limitada inicialment a les indústries de paviments, la mecanització no es generalitzarà a la resta de la manufactura ceràmica bisbalenca fins a la segona dècada del segle XX. Fins aleshores, les innovacions no vindran per la incorporació de tecnologia, sinó per l’optimització i millora de certes fases del procés artesanal i per l’especialització en el treball. No serà fins a l’any 1914 quan, amb la introducció de la màquina galetera, s’afermarà la industrialització a la ceràmica bisbalenca. La necessitat de disposar de grans estocs de terra per assegurar l’augment del proveïment d’argila comportarà l’aparició de la coladora; la seva introducció, juntament amb altres màquines complementàries (laminadores, talladores) facilitarà el poder fabricar a escala industrial tant la rajola mat per a paviment com la rajola vidrada de revestiment. L’expansió de la producció suposarà una major especialització productiva i l’aparició de les primeres indústries auxiliars.