La rajoleria i la terrissa són dues activitats artesanals vinculades a un model de societat predominantment rural, de base agrària i d’economia de subsistència. La rajoleria elabora peces destinades a complir funcions auxiliars per a la construcció. Són productes toscs, austers i senzills; els objectes són fets per tal de poder aguantar, sostenir i suportar, d’una gran generositat pel que fa a la seva resistència. Les peces de rajoleria s’elaboren a mà, seguint un procés de treball idèntic en el que només canvia el motlle de fusta que ha de donar forma. L’obra pròpia de rajoleria es caracteritza per les seves formes quadrades i rectangulars, de gruixos variables i sense cap tipus de decoració. Al capdavall podríem dir que algunes d’aquestes peces, tot i que segueixen els processos propis de la ceràmica, per les seves dimensions, el seu gruix i el seu pes estan molt més a prop de la pedra que de la ceràmica.
La terrissa tradicional cobria les necessitats quotidianes: cuinar, menjar, beure... La terrissa de la Bisbal es caracteritza per ser feta al torn, cuita una sola vegada en forns de llenya (monococció) i amb tres tipus d’acabat principals: el rústic o mat (per a peces per a la construcció i per al bestiar), el fumat (peces d’ús domèstic que presenten una coloració negre per fum) i el vidrat o vernissat (colors palla, vermell i verd aconseguits amb engalbes i vernís de plom o galena). La decoració amb vernís es limitava a algunes parts dels atuells en el cas d’obra de botxa (càntirs, poals, olles, orinals); en canvi per acolorir l’obra de pisa (plats, plates, gibrells, bols) s’utilitzaven les engalbes locals (vermelles i blanques).