A partir de 1940 la davallada de la producció de terrissa tradicional s’agreuja definitivament, degut principalment a l’abandó gradual de les activitats pageses tradicionals cap a un model de societat molt més urbana i industrial, així com l’aparició de nous materials substitutius. Una situació que hauria estat terminal si a partir dels anys cinquanta no s’hagués produït el fenomen del turisme. Aquest va permetre a alguns obradors bisbalencs reorientar la seva producció i transformar els antics atuells de terrissa en objectes bàsicament decoratius, adaptant els seus dissenys i colors als gustos dels nous consumidors.