L’estil Muxart és un llenguatge fet d’exploracions matèriques i gestuals. Les pintures a l’oli ens permeten gaudir de la tridimensionalitat de la pinzellada, el gruix del color i el caràcter de les superfícies. Sempre responen a una composició mesurada i alhora a un traç de pinzell o espàtula abrandat. El seny i la rauxa guien la simfonia de colors, una escala de valors que l’artista controla i experimenta.
Les lupes permeten apropar-nos a la pell de la pintura des de la distància més curta, gaudint dels remolins de color i les línies enèrgiques de l’empastament.
A Muxart li agrada convertir-ho tot en pintura, no traslladar les coses de la realitat a la pintura. No és cap mirall que reflecteix el que hi ha al seu entorn, però sí que s’inspira en la realitat i la converteix en pintura. Tots els colors intervenen en el que fa.
La seva pintura es regira entre la figuració i l’abstracció. La tècnica és molt important i la realitat exterior no determina mai la seva creativitat. Muxart és fidel al misteri de l’expressió pictòrica, com podem apreciar a les pintures de la sèrie «Paisatges al·lucinants»: tot és pintura, i amb la pintura podem percebre l’espectacle d’un món interior profundament humà.