Es obrèrs e es obrères mantenguien ua vida mercada pes oraris laboraus. Eth contraròtle der orari suposèc ua transformacion en mon laborau, damb ua naua organizacion e disciplina. Eth senhau entà començar e acabar era jornada laborau se hège mejançant un tòc de campana o, mès abituaument, damb ua sirèna. En 1913 era jornada laborau d'un obrèr ère generaument d'ues 11 ores. Es condicions de trabalh èren dures: jornades longues, fòrça umiditat, aire viciat peth povàs e es pelòques de fibra, tapatge, etc. Es salaris èren baishi, e es hemnes acostumauen a crubar mens pr'amor qu'es salaris entre òmes e hemnes non èren iguaus.