Eth testimòni principau des prumèri moments de preséncia romana ei un recinte fortificat bastit ena cima deth tucò tarragonin e que susplombe eth poblat indigèna, eth pòrt e era desbocadura deth Francolí. Ath long dera dusau mitat deth sègle II aC, s'establissen es bases fondamentaus der urbanisme de Tarraco damb er agraniment deth recinte fortificat, qu'englòbe part der antic poblat iberic. Se construïssen tanben infrastructures basiques relacionades damb era captacion, distribucion e eliminacion d'aigües e se delimiten es sectors urbans principaus.
Er an 49 aC se debanèc en Tarraco ua grana assemblada convocada per Cesar en qué probablament recebec, peth sòn supòrt ena campanha militara contra Pompèu, er estatut de colònia —adscrita ara tribú Galeria— damb eth nòm de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Eth long sejorn d'August en Tarraco, de 26 a 25 aC, convalescent per ua malautia, contribuïc decisivament ath sòn desvolopament damb era promocion a caplòc dera provincia Hispania Citerior —o Tarraconensis—, sorgida dera reforma emprenuda peth princeps. En aguesta epòca, o pòc dempús, era plaça publica republicana esdeven forum dera colònia, se bastís eth teatre e se quilhe un temple postum dedicat a August divinizat.
