Josep Aragay es va formar a l’acadèmia d’art de Francesc Galí (1907-1911), on va ser considerat pel mestre com l’alumne més reeixit. La seva pintura era plena de vaixells de veles inflades i d’uns cavalls i uns cavallers que semblaven extrets d’antigues històries trobadoresques. Era l’artista dels paisatges grisos, saturats per les ombres del carbonet; era l’autor dels retrats inquietants, amb personatges carregats de misteri que ens miren de reüll amb calculada afectació. Integrant del grup de Les Arts i els artistes va començar a exposar a les principals sales i galeries d’art de Barcelona. A partir d'aleshores, el seu nom va començar a sonar cada vegada amb més força i la seva pintura, de caràcter enèrgic i temperamental, va ser discutida en els principals diaris i revistes de l’època. En tornar d'un viatge a Itàlia, l'any 1917, Josep Aragay va renunciar radicalment als barroquismes de l'etapa anterior i el seu estil es va tornar més depurat, més concís, més clàssic. Vacances, de 1923, és l'obra que millor sintetitza aquell estil de matriu mediterraneista i classitzant que mai no abandonarà i que serà motiu de controvèrsia per una part important de la crítica. En el museu de Breda es pot observar l'evolució artística d'aquest pintor, que es va manifestar bel·ligerant amb els moviments d'avantguarda i que es va mostrar fidel als postulats del noucentisme fins al final de la seva vida.