El moviment per la refracció. Plàstic estriat (1966-1971)

Pràcticament en paral·lel als miralls guerxos, Pericot treballa en obres amb un suport de fusta, sobre el qual munta una caixa amb una tapa de làmina de metacrilat estriat. Al fons, hi disposa una cartolina pintada amb ratlles, rombes o triangles, segons l’efecte i la funció que vulgui obtenir. La finalitat d’aquesta estructura és que, amb el moviment de l’espectador, hi hagi canvis de formes i colors, per crear la impressió que l’estructura vibra en una transformació contínua. Així s’aconsegueix una gran varietat d’efectes cromàtics.

En aquestes propostes, denominades espais R pel mateix Pericot, el tema segueix sent l’espai virtual produït pel desplaçament de l’espectador, però ara els elements del fons es refracten a través d’una superfície transparent i estriada en prismes. Es tracta d’un moviment per refracció.

Aquestes peces de Pericot estan fortament influïdes per l’obra de l’artista cinètic per excel·lència, Victor Vasarely, amb alguna petita variant. El cinetisme de l’hongarès és fonamentalment pictòric, mentre que Pericot hi afegeix l’element del relleu. I és que l’artista persegueix dos propòsits: l’espai i l’estètica del moviment.