Eth modul cinetic T. Tronc de còne (1968-1972)
Practicament en parallèl as miralhs bercadi, Pericot trabalhe en òbres damb un supòrt de husta, sus eth quau monte ua caisha damb un taperader de lama de metacrilat estriat. Ath hons, i depause ua cartolina pintada damb linhes, lausanges o triangles, segons er efècte e era foncion que volgue obtier. Era finalitat d’aguesta estructura ei que, damb eth movement der espectador, i age cambiaments de formes e colors, entà crear era impression qu’era estructura vibre en ua transformacion continua. Atau s’artenh ua grana varietat d’efèctes cromatics.
Er aguestes prepauses, nomentades espacis R peth madeish Pericot, eth tèma contunhe d’èster er espaci virtuau produsit peth desplaçament der espectador, mès ara es elements deth hons se refracten a trauès d’ua superfícia transparenta e estriada en prismes. Se tracte d’un movement per refraccion.
Aguestes pèces de Pericot son fòrtament influïdes pera òbra der artista cinetic per excelléncia, Victor Vasarely, damb bèra petita varianta. Eth cinetisme der ongrés ei fondamentaument pictoric, deth temps que Pericot i ahig er element deth relèu. E ei qu’er artista perseguís dues intencions: er espaci e era estetica deth movement.
