Com son es mineraus?
Era color
Era color ei ua des proprietats que permeten identificar es mineraus. Era color d’un minerau pòt èster generada per diuèrsi factors relacionadi damb era sua composicion quimica e era sua estructura. Atau donques, toti es mineraus an ua coloracion caracteristica que nomentam color idiocromatica. Mès, a viatges, eth madeish minerau pòt auer d’autes colors diferentes. Per qué se produsís açò? I a procèssi quimics e fisics que pòden alterar era color abituau des mineraus e generar d’autes coloracions que nomentam colors allocromatiques. I a diuèrses causes qu’ac provòquen coma, per exemple, defèctes ena estructura des cristaus, nomentadi “centres de color”.
Es colors allocromatiques tanben pòden generar-se pera preséncia, en petita quantitat, de bèri elements quimics coma eth Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni o Cu. Atau donques, ua madeisha espècia minerau pòt arribar a presentar diferentes colors segons se conten o non bèri d’aguesti elements. Ua auta causa d’allocromatisme son era preséncia d’includiments microscopics d’auti mineraus que pòden arribar a generar colors fòrça intenses.
Sabies que… Era calcopirita (CuFeS2) ei un minerau metallic que conten coeire e hèr mès era sua color auriòla-daurada a hèt que, en bères ues escadences, siguesse confonut damb er aur. Per aguest motiu ère nomentat vulgarament “er aur des pècs”.
Era forma
Es mineraus an ua estructura intèrna formada per atòms. Era organizacion intèrna d’aguesti atòms pòt èster ordenada, presentar simetria e generar formes geometriques extèrnes, es cristaus. Es mineraus pòden cristallitzar en tot seguir era simetria que mèrquen 7 sistèmes cristallins:
Era morfologia extèrna d’un cristau pòt èster fòrça variada e segons eth tipe de forma que presenten es cristaus parlam de diferentes abituds cristallines.
Era duretat
Era duretat ei era resisténcia qu’an es mineraus a èster raiadi. Atau donques, coma mès dur ei un minerau mès còste raiar-lo. Ua forma de mesurar era duretat ei era coneishuda escala de Mohs, que ei ua relacion de 10 mineraus ordenadi de mès mofle ath mès dur e que permet determinar era duretat des mineraus per comparason.
Sabies que… Eth diamant ei eth minerau mès dur qu’existís e solament se pòt raiar damb un aute diamant. Per contra, ei un minerau fòrça fragil e se lo piquèssem damb un martèth lo poderíem trincar damb relativa facilitat.
Eth magnetisme
Era manifestacion mès coneishuda deth magnetisme ei era fòrça d’atraccion o repulsion qu’agís entre bèri materiaus. Bèri mineraus de hèr coma era magnetita (Fe2+Fe3+2O4) o era pirrotita (FES) presenten diferentes formes de magnetisme.
Descorbís qué ei eth magnetisme! Mò aguest imant per jos es fragments de magnetita e pirrotita…