Cercaire de musèus e localitats

Musèu Mollfulleda de Mineralogia

Es proprietats des mineraus

Es proprietats des mineraus.

Es proprietats des mineraus.

Com son es mineraus?

Era color

Era color ei ua des proprietats que permeten identificar es mineraus. Era color d’un minerau pòt èster generada per diuèrsi factors relacionadi damb era sua composicion quimica e era sua estructura. Atau donques, toti es mineraus an ua coloracion caracteristica que nomentam color idiocromatica. Mès, a viatges, eth madeish minerau pòt auer d’autes colors diferentes. Per qué se produsís açò? I a procèssi quimics e fisics que pòden alterar era color abituau des mineraus e generar d’autes coloracions que nomentam colors allocromatiques. I a diuèrses causes qu’ac provòquen coma, per exemple, defèctes ena estructura des cristaus, nomentadi “centres de color”.

Es colors allocromatiques tanben pòden generar-se pera preséncia, en petita quantitat, de bèri elements quimics coma eth Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni o Cu. Atau donques, ua madeisha espècia minerau pòt arribar a presentar diferentes colors segons se conten o non bèri d’aguesti elements. Ua auta causa d’allocromatisme son era preséncia d’includiments microscopics d’auti mineraus que pòden arribar a generar colors fòrça intenses.

Sabies que… Era calcopirita (CuFeS2) ei un minerau metallic que conten coeire e hèr mès era sua color auriòla-daurada a hèt que, en bères ues escadences, siguesse confonut damb er aur. Per aguest motiu ère nomentat vulgarament “er aur des pècs”.

Era forma

Es mineraus an ua estructura intèrna formada per atòms. Era organizacion intèrna d’aguesti atòms pòt èster ordenada, presentar simetria e generar formes geometriques extèrnes, es cristaus. Es mineraus pòden cristallitzar en tot seguir era simetria que mèrquen 7 sistèmes cristallins:

  • Cubic
  • Tetragonau
  • Rombic
  • Exagonau
  • Trigonau
  • Monoclinic
  • Triclinic

Era morfologia extèrna d’un cristau pòt èster fòrça variada e segons eth tipe de forma que presenten es cristaus parlam de diferentes abituds cristallines.

  • Abitud equidimensionau, tipica des mineraus deth sistèma cubic
  • Abitud prismatica, formes alongades similares a ua colomna
  • Abitud aciculara, cristaus fòrça alongadi, fins coma agulhes
  • Abitud tabulara, cristaus en forma de parallepipède aplanat, similars a ua taula o a un libre
  • Abitud laminara, formes planes fòrça fines, coma huelhes de papèr

Era duretat

Era duretat ei era resisténcia qu’an es mineraus a èster raiadi. Atau donques, coma mès dur ei un minerau mès còste raiar-lo. Ua forma de mesurar era duretat ei era coneishuda escala de Mohs, que ei ua relacion de 10 mineraus ordenadi de mès mofle ath mès dur e que permet determinar era duretat des mineraus per comparason.

Sabies que… Eth diamant ei eth minerau mès dur qu’existís e solament se pòt raiar damb un aute diamant. Per contra, ei un minerau fòrça fragil e se lo piquèssem damb un martèth lo poderíem trincar damb relativa facilitat.

Eth magnetisme

Era manifestacion mès coneishuda deth magnetisme ei era fòrça d’atraccion o repulsion qu’agís entre bèri materiaus. Bèri mineraus de hèr coma era magnetita (Fe2+Fe3+2O4) o era pirrotita (FES) presenten diferentes formes de magnetisme.

Descorbís qué ei eth magnetisme! Mò aguest imant per jos es fragments de magnetita e pirrotita…

OBJÈCTES

<p>Bismut, Valencia de Alcantara. Fotografia de Josep Rosell. Mus&egrave;u Mollfulleda de Mineralogia. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Bismut
Bismut
<p>Columbita, Parc deth Cap de Creus. Fotografia d&rsquo;Irene Masriera. Mus&egrave;u Mollfulleda de Mineralogia. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Columbita (Fe)
Columbita (Fe)
scroll to top icon