Cercaire de musèus e localitats

Musèu Mollfulleda de Mineralogia

Es mineraus de Catalonha

Aerinita de Tartareu. Fotografia de Lisard Torró. Musèu Mollfulleda de Mineralogia. Musèu d’Arenys de Mar.

Aerinita de Tartareu. Fotografia de Lisard Torró. Musèu Mollfulleda de Mineralogia. Musèu d’Arenys de Mar.

Era istòria dera mineria en Catalonha ei fòrça anciana e encara que pòt semblar qu’a estat pòc significativa, es diferenti musèus e mines dubèrtes e era pròpria colleccion deth Musèu mòstren era importància qu’auec.

Era mineria en Catalonha arrinque damb fòrça ja pendent eth Neolitic. Es mines de Can Tintorer de Gavà se tròben entre es espleitacions de minerau en galaria mès ancianes d’Euròpa (3500 aC). Era variscita que s’i extrège damb finalitats ornamentaus. Ena Val Salina de Cardona, era sau s’espleitaue dempús deth neolitic, ena epòca romana Plini parlaue dera Montanha de Sau coma ua meravilha naturau.

Era preséncia der Empèri Roman en Tarraco ère tanben restacada ara espleitacion des mines de Bellmunt e de Falset ena comarca deth Priorat a on s’espleitaue er argent e era galena entà obtier eth plomb.

Ena Edat Mejana se mantenguec era espleitacion der argent e tanben siguec fòrça destacada era industria deth hèr que s’obtiege dera espleitacion des mines de magnetita en Les Ferreres de les Borges del Camp, era goethita en Can Palomeres de Malgrat…

Era importanta industria deth hèr dera zòna de Ripoll ère restacada ara espleitacion de mines ena zòna deth Pirenèu que se mantengueren ath long des sègles. Aguestes espleitacions se reactivèren damb fòrça en sègle XIX damb era industrializacion catalana.

Un cas singular ei eth dera aerinita, un minerau blu quasi exclusiu de Catalonha qu’ère utilizat coma pigment. Damb aguest minerau se poderen realizar es meravilhoses pintures romaniques dera Val de Boí.

Dempús deth sègle XVIII, ena zòna deth Berguedan s’espleitauen es mines de carbon, mès artenheren eth sòn gran desvolopament pendent eth sègle XIX. Aué en dia, eth Musèu des Mines de Cercs rebrembe aguesta istòria.

Er an 1985, era espleitacion deth carbon ena zòna de Fumanya deth Naut Berguedan deishèc a bèri uelhs vedents un important jadiment de peades de dinosaure, sus ua paret de calcàries inclinada uns 60º ath limit oèst dera espleitacion.

Era industrializacion de Catalonha impulsèc era mineria: en Maresme s’espleitauen es mines de coeire en Hortasavinyà o es mines de hèr de Can Palomeres d’a on tanben s’an extrèt meravilhosi exemplars d’aragonita.

Ath delà dera espleitacion restacada ara industria en Catalonha tanben se pòden trobar exemplars de grana beutat que son fòrça apreciadi pes colleccionaires. En aguest grop destaquen es fluorites verdes dera mina Berta de Sant Cugat del Vallès.

E sègle XX se descorbiren es jadiments de potassa en Bages (Cardona, Súria, Sallent, Balsareny) que s’obtiegen des silvita e carnallita, mineraus damb es que se fabricauen fertilizants.

OBJÈCTES

<p><em>Fluorita</em>, Papiol (Catalonha). Fotografia de Joaquim Callen. Mus&egrave;u Mollfulleda de Mineralogia. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Fluorita
Fluorita
<p>Halita, sau flamejada des mines de Cardona. Fotografia de Joaquim Callen. Mus&egrave;u Mollfulleda de Mineralogia. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Halita
Halita
scroll to top icon