Cercaire de musèus e localitats

Musèu Mollfulleda de Mineralogia

Era colleccion sistematica

Sala de colleccion sistematica. Musèu Mollfulleda de Mineralogia. Musèu d’Arenys de Mar.

Sala de colleccion sistematica. Musèu Mollfulleda de Mineralogia. Musèu d’Arenys de Mar.

Eth classament sistematic deth minerau s’efectue a compdar de diferenti critèris scientifics basadi ena sua composicion quimica e estructura cristallina.

I a diuèrsi sistèmes entà classar-les, mès es mès utilizadi son es sistèmes Dana e Nickel-Strunz. Ambdús classaments son valids e son acceptadi maugrat que presenten petites diferéncies substanciaus.

Era organizacion d’aguesta exposicion seguís ua version simplificada deth classament sistematic de Dana, en quau se diferéncien es següentes classes de mineraus:

I – ELEMENTS NATIUS

Laguens d’aguesta classa s’includissen es mineraus formadi per atòms d’un solet element quimic (aur, coeire, argent, arsenic, diamant…) e tanben es sòns aliatges naturaus.

II – SULFURS, ARSENIURS, TELURURS, SELENIÜRS e SULFOSAUS

Es sulfurs son mineraus formadi pera combinason d’un element metallic e sofre. Tanben s’includissen en aguesta classa es arseniürs e seleniürs, enes quaus se combinen bèri elements metallics damb arsenic e selèni, respectivament. D’un aute costat, es sulfosaus son compausats mès complèxes formadi pera combinason de metaus o semi-metaus damb sofre, arsenic, antimòni o selèni.

III – OXIDS e IDROXIDS

Es mineraus d’aguesta classa son abondius ena crospa terrèstra. Se caracterizen pera preséncia d’oxigèn e en cas des idroxids per presentar aigua ena sua estructura. Bèri uns mineraus caracteristics d’aguesta classa son es oxids de hèr coma er ematites o d’alumini coma eth corindon, que pòt presentar-se en varietats de coloracions fòrça variades coma robin (ròi) o eth safir (blu).

IV – ALOGENURS

En aguesta classa s’i distinguissen mineraus formadi pera combinason de metaus damb es elements quimics deth grop des alogèns: fluor, clòr, bròm e iòde. Bèri uns d’aguesti mineraus son fòrça freqüenti, coma ei eth cas de dera fluorita o dera sau gemma, substància tanben coneishuda damb eth nòm de “sau comuna”.

V – CARBONATS, NITRATS E BORATS

Aguesta classa includís un gran nombre d’espècies e s’i includissen es mineraus compausadi pes tières quimiques carbonat (CO32-), nitrat (NO3-) e borat (BO33-). Bèri uns d’aguesti mineraus coma era calcita o era aragonita pòden formar-se en multitud d’ambients geologics e presentar un gran ventalh de colors e morfologies diferentes.

VI - SULFATS, CROMATS e SELENATS

En aguesta classa s’includissen es mineraus compausats pes anions quimics: sulfat (SO42-), cromat (CrO42-) e selenat (SeO42-). Hèn part d’aguest grop bèri mineraus comuns coma eth gip (CaSO4 · 2H2O), qu’a un gran ventalh d’aplicacions en sector industriau.

VII – FOSFATS, ARSENIATS, VANADATS, MOLIBDATS e WOLFRAMATS

Es integrants d’aguest nombrós grop son, soent, mineraus fòrça acolorits e de formes fòrça variades. Son espècies compausades pera combinason de metaus damb es tières quimiques: fosfat (PO43-), arseniat (AsO43-), vanadat (VO43-), molibdat (MO43-) o wolframat (WO43-), respectivament.

VIII – SILICATS

Es silicats son eth grop mès nombrós d’espècies mineraus e eth mès abondiu enes arròques que formen era crospa terrestra. Son formadi pera combinason d’ua grana varietat d’elements quimics damb eth grop silicat (SiO44-). Era estructura cristallina des silicats s’organize en forma de tetraèdres de grop silicat que pòden combinar-se entre eri de diferentes manères. Segons era morfologia d’aguesta combinason de tetraèdres de SiO4 se diferéncien 6 grops de silicats: nesosilicats, sorosilicats, ciclosilicats, inosilicats, fillosilicats e tectosilicats.

VIII – Sosclassa NESOSILICATS

Es tetraèdres de SiO4 se tròben isoladi e se combinen damb d’auti elements quimics a partir de ligams ionics. Coma mineraus representatius des nesosilicats cau destacar es espècies deth grop dera olivina (forsterita e faialita) o deth grop des granats (uvarovita, grossulària, andradita, piròp, almandina e spessartina).

VIII – Sosclassa SOROSILICATS

Enes sorosilicats es tetraèdres de SiO4 se junhen en cobles a partir d’un ligam covalent. Aguest coble de tetraèdres se combine ath sòn còp damb d’auti elements quimics entà formar mineraus coma era axinita, era epidòta o era emimorfita.

VIII– Sosclassa CICLOSILICATS

En aguesta sosclassa es tetraèdres de SiO4 formen estructures circulares fòrça caracteristiques. Son representatius des ciclosilicats es mineraus deth grop dera turmalina (schorl, elbaïta, dravita…) O eth beril que pòt presentar varietats fòrça acolorides e apreciades coma era aiguamarina o era maragda.

VIII – Sosclassa INOSILICATS

Era estructura des inosilicats se caracterize per ua dispausicion des tetraèdres de SiO4 en forma de corderades o cadees. Aguestes cadees pòden èster simples o dobles se son formades per dues corderades de tetraèdres junhudes entre eres. Bèri mineraus caracteristics son es espècies deth grop des piroxèns (augita, enstatita, diopsid…) o des amfibòls (hornblenda, tremolita, actinolita…).

VIII – Sosclassa FILLOSILICATS

Enes fillosilicats es tetraèdres de SiO4 formen capes o lamines de tetraèdres junhudes entre eres per ligams mès fèbles. Era estructura en capes provòque qu’era majoritat de minerau d’aguest grop agen, externament, forma laminara. Aguesta caracteristica ei facilament apreciable en bères ues espècies deth grop des miques coma era biotita, era moscovita o era flogopita.

VIII – Sosclassa TECTOSILICATS

Es mineraus d’aguesta sosclassa presenten ua estructura fòrça compacta formada per un hilat tridimensionau de tetraèdres de SiO4 junhudi a trauès de ligams covalenti. Hèn part des tectosilicats es espècies deth grop des feldspats (ortoclasa, microclina, albita…) o deth grop des zeolites (estilbita, heulandita, natrolita, mesolita…).

VIII – Sosclassa TECTOSILICATS (Quars)

El quars (SiO2) ei un des mineraus mès abondius ena crospa terrestra. Ei incolor mès pòt contier impureses e presentar-se en varietats d’infinitat de tonalitats: lilà (ametista), ròi (ematoïde), auriòu (citrin), etc. Tanben i a d’autes varietats de quars restacades damb era morfologia e mesura des sòns cristaus coma eth silèx o era calcedònia. Era estructura cristallina deth quars ei era d’un tectosilicat, mès quimicament eth quars ei l’oxid de silici. Per aguest motiu en classament de Dana prevau era sua estructura e se considère un tectosilicat, per contra, en d’auti classaments coma eth de Nickel-Strunz se hè prevaler era sua compausicion quimica e s’includís eth quars ena classa des oxids.

IX – MINERAUS ORGANICS

Aguesta classa incorpòre es mineraus formadi a partir d’activitat organica e que se pòden trobar coma compausants en bères arròques com ei eth cas der ambre.

MINERAUS RADIOACTIUS

Era radioactivitat ei un fenomèn fisic d’origina naturau. Se produsís quan es atòms de bèri elements quimics que son inestables se transformen espontanèament en d’auti nuclèus mès estables.

Es nuclèus des atòms artenhen aguesta estabilitat en tot liberar particules (se’n distinguissen de dus tipes, alfa α e beta β) acompanhades, en bèri casi, de radiacion (rais gamma γ).

Bèri elements radioactius coma er urani o eth tòri son formadors d’espècies de mineraus es quaus pòden espleitar-se entà extrèir aguesti elements e utilizar-les en multitud d’aplicacions: energia nucleara, medecina…

PIRITES

Era pirita ei un disulfur de hèr (FeS2) que forme cristaus deth sistèma cubic. Ei un des sulfurs mès abondius ena natura e es umans l’auem utilizat dempús dera antiquitat entara extraccion de sofre, hèr o aute elements coma er aur, que, en bèri casi pòt contier coma impureses.

Enes colleccions de mineraus era pirita presente ua grana problematica per çò que reaccione damb er oxigèn e umiditat der aire e soent se disgregue e fracture. Ei çò que se coneish coma “malautia dera pirita” o, en anglés, “pyrite decay”.

OBJÈCTES

<p>Dolomita. Mus&egrave;u Mollfulleda de Mineralogia. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Dolomita
Dolomita
scroll to top icon