Dessenh de Marià Castells entàs tavalhes dera Capèla de Sant Jordi. Fotografia de David Castañeda. Musèu Marès dera Punta. Musèu d’Arenys de Mar.
Entre es ans 1927 e 1930, es dentelèrs arenhencs Marià e Joaquim Castells projectèren e confeccionèren es dentèles ath husèth entàs tavalhes, era auba e eth roquet dera Capèla de Sant Jòrdi deth Palai dera Deputacion Provinciau de Barcelona, aué Palai dera Generalitat.
Aguestes tres òbres d’art en hiu, que s’includissen laguens deth contèxte des granes reformes amiades a tèrme en Barri Gotic de Barcelona, son era darrèra grana creacion des puntes mestieraus en Catalonha, sense dobte ua jòia dera produccion textila deth país. Es cambiaments ena mòda, era marcha dera hemna cap ara fabrica e era dura competéncia dera punta mecanica, entre d’auti factors, significaràn, a compdar des ans trenta deth sègle XX, era decadéncia d’aguest artesanat centenari.
Ath delà des puntes, depausades pera Generalitat de Catalonha, eth Musèu d’Arenys de Mar ne consèrve es projèctes, es matritzes e es patrons que mos permeten, aué, seguir-ne tot eth procès de realizacion, deth diboish iniciau ara òbra finau.
Es tavalhes d’autar
A començaments de 1927, es frairs Castells receberen era encomana des tavalhes entar autar dera capèla. Des tres dessenhs inventadi per Marià, reconeishut projectista de puntes, Josep M. Milà i Camps —president dera Deputacion de Barcelona— n’escuelhec era reinterpretacion deth motiu nomentat de “era miugrana”, fòrça emplegat enes teishuts somptuaris tardogotics e reneishentistes.
Pendent dètz mesi, es milhores puntaires d’Arenys de Munt confeccionèren damb finissim lin alemand dera milhora qualitat aguesti sies mètres de puntes, estreades era diada de Sant Jòrdi de 1928. Era tecnica emplegada, non podie èster ua auta, siguec eth ret fi, tradicionau punta fina trabalhada enes dus Arenys dempús deth sègle XVIII.
Era auba e eth roquet
Era auba dera Capèla de Sant Jordi, damb ues puntes de tres mètres de vòl per ueitanta centimètres d’amplària, siguec confeccionada entre mai de 1928 e començaments der an següent. En aguest nau projècte, Marià profitèc eth dessenh des tavalhes en tot desvolopar-lo pera part superiora e inferiora damb uns elegants e estilizadi motius floraus e vegetaus. Enes punhs, i despleguèc motius similars maugrat que mès simples. Elogiada peth rei Alfons XIII, siguec estreada peth prior dera capèla eth dia de Sant Jòrdi de 1929.
Eth roquet, encomana deth reverend Antoni Berenguer, siguec alestit era diada deth patron de Catalonha de 1930. Entad aguesta pèça, Marià Castells creèc un nau dessenh, de tipe florau maugrat que fòrça mès convencionau qu’eth des tavalhes e era auba.
