Trabalh de malha sorgida, sègle XVII. Fotografia d’Irene Masriera. Musèu Marès dera Punta. Musèu d’Arenys de Mar.
Entà bèri estudiosi, es trabalhs de malha son consideradi es mòstres mès ancianes deth trabalh de punta. Pendent es sègles XV e XVI sigueren fòrça populars en Espanha e Itàlia. Era basa deth teishut ei un hilat o malha que se plaçaue sus un bastidor e posteriorament se brodaue. Tecnicament eth teishut de malha ei un hiu que forme nuds sus se madeish en tot passar pes espacis dauridi dera malha. Aguesta sala mòstre trabalhs des sègles XVI ath XVIII dera Colleccion Frederic Marès i Deulovol, procedenti de Castelha, que son majoritàriament frontaus e elements dera ròba deth larèr damb ua rica iconografia: animaus fantastics, scènes de cavalaria, scènes religioses… En conjunt de frontaus i destaque era iconografia d’estil reneishentista e medievau tardiu, bèri uns de clara inspiracion orientau, encara que trobam motius des sègles XVIII e XIX. Ua part importanta d’aguesti frontaus la constituïssen trabalhs de caractèr geometric, mès sense dobte es mès interessanti son es trabalhs damb animaus fantastics: dragons, gossets coronadi o leons enfrontadi. Tanben podem trobar eth motiu d’era dama que se reprodusís en diferenti trabalhs, consistent ena representacion femenina damb un capèth ath cap e un vestit triangular, que rebrembe es divesses orientaus. Entre es representacions d’elements floraus d’inspiracion orientau i destaque ua flor seccionada en 8 huelhons, esquematizada de forma triangulara, que bèri autors classen coma era ròsa assiria.
Es trabalhs que trobam enes veirines corresponen a pèces de punta realizada damb agulha o husèth e bèra brodaria. Es puntes ara agulha se realizen sus un coishin a on se place eth papèr damb eth modèl, e qu’anticament se realizaue sus un pergamin. Es puntaires trabalhen es motius aïsladament e dempús les junhen damb brides o tul. Es prumères puntes ara agulha son es que se realizèren en Venècia pendent eth sègle XVI: era reticella o era punta in aria. Puntaires venecianes s’amièren pendent eth sègle XVII en França, a on ensenhèren era tecnica as puntaires franceses. En aguest país se desvolopèren puntes ara agulha coma er Argentan, eth punt de Sedan o er Alençon. Mès es mès coneishudes son es puntes de gasa bèlga que se desvolopèren en Belgica pendent era dusau mitat deth sègle XIX. Era punta de Tenerife tanben se realize damb agulha, mès era tecnica ei fòrça diferenta per çò que se base ena realizacion de formes circulares. Tanben se pòt considerar un trabalh ara agulha era granadina, coma se nomenten es trabalhs de brodaria sus tul que se realizen en Andalosia. Es puntes que se realizen damb husèth s’inicièren en Flandra a finaus deth sègle XVI, e rapidament evolucionèren a compdar des motius mès atapidi e espessi deth sègle XVIII as mès fluïds deth sègle XIX. Era punta damb husèths consistís ena creacion d’un teishut a compdar deth creuament de hius. A compdar des tecniques mès simples coma es puntes numeriques, torchon e guipur enquia d’autes mès complèxes, diferentes ciutats europèes desvolopèren estils pròpris qu’evolucionèren segons es gosti dera epòca. Valencianes e Malinas en França e Belgica, punta de Flandra, Binche e Duquessa en Belgica, Honiton en Reiaume Unit o era punta de Milan o genovesa en Itàlia. A compdar deth sègle XIX era industrializacion incorporèc es tuls mecanics ara realizacion des puntes. Son es nomentades puntes d’aplicacion qu’en Espanha èren popularaments coneishudes coma era punta d’Anglatèrra, que consistie ena aplicacion sus eth tul mecanic des motius realizadi damb husèths o agulha. Era seda, eth coton e eth lin son es materiaus que generaument s’utilizen entara realizacion des puntes, mès existissen trabalhs de punta damb hius metallics: aur e argent. Son trabalhs de punta generaument entàs imatges religioses o elements d’auviatge eclesiastic, trabalhs de guipur que recebien eth nòm de punta d’Espanha pr’amor que segons bèri autors se crompauen en granes quantitats en aguest país.
