Es puntes en Catalonha

Es centres istorics de punta mestierau en Catalonha

Catalonha ei un país damb ua longa tradicion ena realizacion de puntes, dempús deth sègle XVII se realizaue punta mestierau en fòrça zònes deth país, mès pera sua importància ne destaquen tres:

1. Eth Maresme, a partir de Malgrat, en tot includir bèri pòbles dera Sèuva e enquia Montgat, siguec un airau dedicat dempús de mejans deth sègle XVII e enquia mejans deth XX ara produccion de punta mestierau, especializada ena punta blanca. En Maresme sorgís eth ret fi o punta d’Arenys.
2. Barcelona e era zòna deth Baish Lhobregat. Dempús de mejans deth sègle XVII e enquia finaus deth XIX, tot aguest airau se dediquèc ara produccion de punta, en tot destacar era produccion de blonda nera. Barcelona agic coma capitau a on se placèren es principaus cases de punta mestierau e es prumères fabriques de punta mecanica de tota Espanha.
3. L’Arboç del Penedès ei eth nuclèu puntaire mès important deth sud de Barcelona. Se coneish era existéncia de negòci de puntes dempús deth sègle XIX.

Es principaus tipes de punta en Catalonha

Era punta mestierau se realize damb husèth o ara agulha, a compdar d’aguestes dues tecniques basiques trobam ua variada terminologia entà nomentar es diferenti estils. Per çò qu’ei dera punta mecanica, era qualitat dera pèça tanben depen dera maquinària utilizada: Leavers o Raschel.

Punt de Catalonha

Non ei exactament ua punta, pr’amor que se hè a partir d’un teishut. Se realize damb agulha, en tot extrèir es hius entà crear ues formes radiaus. Es prumèrs trabalhs son des sègles XVI-XVII e recep eth nòm de punt de Catalonha. Ei similar a auti trabalhs de Castelha-Leon e Extremadura a on se nomenten soles.

Ret fi o punta d’Arenys

En airau deth Maresme, a finaus deth sègle XVIII e començament deth XIX se desvolopèc ua tecnica de punta blanca realizada damb coton o lin que recebec eth nòm de ret fi o punta d’Arenys. Aguesta punta se caracterize pes dessenhs geometrics similars a autes puntes europèes dera epòca coma era punta de Lille, eth Malines o eth tonder. Eth ret fi s’utilizèc soent entar auviatge eclesiastic e eth domestic, per çò qu’èren pèces que calie lauar e planchar soent.

Era blonda

Era blonda sorgís en França en sègle XVIII e immediatament arribe en Catalonha a on es principaus cases de punta mestierau ne dessenhen modèls entàs mantelines, vels, chals, mocaders… Era blonda catalana siguec fòrça popular en tota Euròpa e America. A finaus deth XVIII dentelèrs de Mataró installèren cases de punta en Almagro, a on encara se manten era tradicion.

Era punta de Barcelona

Era punta de Barcelona siguec creada er an 1952 per Antònia e Montserrat Raventòs, fondadores dera Escòla de Punta de Barcelona, a partir d’ua encomana der Arquevescat de Barcelona entar autar major dera Catedrau, damb motiu dera Conferéncia Episcopau. Ei ua tecnica que barrege eth trabalh dera agulha damb eth coishin.

Blonda de L’Arboç

Era punta de L’Arboç tanben ei coneishuda popularament coma blonda de L’Arboç. Se caracterize peth sòn hons de tul e es elements decoratius damb punt entièr qu’acostumen a èster de caractèr naturalista.

Blonda bordana

A miei camin entre era punta mecanica e era mestierau son es trabalhs de blonda bordana, que consistís en un tul mecanic brodat imitant era blonda. Se hec fòrça popular entre era borgesia per çò qu’eth sòn còst ère inferior ath dera punta mestierau. En sègle XIX, ena Casa dera Misericòrdia de Barcelona se realizauen excellenti trabalhs d’aguesta tecnica.

Punta mecanica

Es prumères maquines de punta mecanica s’installen en Barcelona ena prumèra mitat deth XIX; es maquines Leavers e posteriorament es Raschel produsiràn diuèrses pèces de punta d’excellenta qualitat.

Era punta coma negòci

Maugrat qu’era punta mestierau en Catalonha se realizaue dempús deth sègle XVII, ei a compdar dera dusau mitat deth XVIII quan en tota era còsta catalana, a partir de Tossa enquia Barcelona, enes environs dera ciutat e en L’Arboç del Penedès se desvolòpen negòcis de punta que basicament se dediquen ara exportacion damb America. Maugrat es nauti e baishi, aguesti negòcis damb punta mestierau se mantien enquiara prumèra mitat deth sègle XX.

En sègle XIX es cases de punta renomades presenten es sòns trabalhs enes granes exposicions internacionaus, coma ei eth cas de Josep Margarit e Lleonart e Josep Fiter. Aguest dentelèr realizèc ua auba entath papa Leon XIII er an 1887 que compdèc damb era collaboracion dera Casa Castells d’Arenys de Mar.

A finaus deth sègle XVIII apareishen es prumères maquines entà hèr tul mecanic, mès non ei enquiar an 1808 que John Heathcoat invente era prumèra maquina de punta mecanica. Aguestes maquines arriben en Barcelona eth 1827. Er an 1847 Volart e Campany fonden era prumèra fabrica de punta mecanica que posteriorament s’installarà en L’Hospitalet de Llobregat e arribarà a èster ua enterpresa qu’artenherà diuèrsi prèmis enes exposicions universaus. A compdar dera dusau mitat deth sègle XIX, era punta mecanica guanhe terren ara punta mestierau.

Es enterpreses de punta mecanica catalana son agropades ena Asociación Nacional de Fabricantes de tules, bordados y encajes. Ena actualitat, i a un totau de 6 enterpreses de punta mecanica: Central Encajera, Encajes Laquidaín, Indesmalla, Industria de Encajes Mecánicos, IEMESA, Textil Padró e Tradeurop (eretièrs dera Casa Volart).