Cercaire de musèus e localitats

Musèu Marès dera Punta

Euròpa, un continent dedicat ar artesanat dera punta

Auba de “ret fi” (dentèla d’Arenys) dera Casa Castells (1914). Fotografia d’Enric Pera. Musèu Marès dera Punta. Musèu d’Arenys de Mar.

Auba de “ret fi” (dentèla d’Arenys) dera Casa Castells (1914). Fotografia d’Enric Pera. Musèu Marès dera Punta. Musèu d’Arenys de Mar.

Er artesanat dera punta ei un des hèts caracteristics dera cultura europèa, toti es païsi europèus des de Portugal enquia Russia an desvolopat bèra ua o mès d’ua tecnica pròpria que les identifique: pes sòns dessenhs, pera forma de trabalhar o era sua utilitat. Es puntes sigueren pendent sègles un producte de luxe qu’auec ua grana acceptacion laguens deth vestiment des corts europèes des sègles XVII e XVIII. Damb era introduccion dera punta mecanica a compdar deth sègle XIX, es puntes mestieraus pèrden protagonisme maugrat qu’encara en prumèr quart deth sègle XX se viuerà un reviscòu damb es dessenhs modernistes qu’aueren un gran succès en Àustria, França, Belgica e tanben en Catalonha. Es puntes se pòden dividir segons era utilizacion dera agulha o husèths. Eth guipur, eth torchon e es puntes numeriques se tròben practicament en tota Euròpa damb caracteristiques especifiques coma eth guipur de Lo Puèi de Velai, es puntes numeriques de Russia, Milan o er encaje brujo o punta extremenha, que ne netrobam bèri exemples dins d’aguesta sala.

Es prumères puntes se placen en Venècia a finaus deth sègle XVI. En aguesta ciutat se desvolòpe era punta in aria realizada damb agulha, qu’auec un gran succès en sègle XVII. França serà un des grani païsi productors de puntes en sègle XVIII, damb puntes ara agulha coma era d’Argentan o era punta d’Alençon e cap a finaus deth XVIII damb era introduccion deth hons de tul ena punta de Valencianes (de Valenciennes, en francés), blonda, chantilly o Lille, totes eres realizades damb husèths e qu’artenheràn un gran succès pendent eth sègle XIX. Er aute gran país dedicat ara punta ei Belgica, damb era punta de Duquessa realizada damb husèths e era gasa bèlga ara agulha. Damb era introduccion des tuls mecanics se desvolopèren tecniques mixtes que consistien en aplicar motius realizadi damb husèth o agulha sus es hons de tul. Un aute país que desvolopèc es sues pròpries tecniques siguec Gran Bretanha, a on se realize era punta de Honiton. Era punta de Malta, que se hège en aguesta isla, se trabalhaue damb seda e un motiu caracteristic: era crotz de Malta. En cas de Russia se desvolopèc un tipe de punta numerica.

Per çò qu’ei d’Espanha, es territòris especializadi ena produccion de punta sigueren Galícia, a on eth centre mès important siguec Camariñas damb es sòns trabalhs basadi en eth guipur. Almagro, en centre dera peninsula, s’especializèc en blonda, tecnica introdusida per un matrimòni de Mataró, e en Catalonha destaquen es centres deth Baish Lhobregat, dedicat ara punta nera (blonda, Lo Puèi, chantilly), era punta de L’Arboç e es puntes blanques dera comarca deth Maresme, d’a on sorgís eth ret fi o punta d’Arenys. En sègle XVI se desvolòpen en Catalonha, Castelha e Extremadura uns punts realizadi damb agulha que precedissen es puntes; son es nomentadi punts de Catalonha, soles salmantinos e extremeños. Aguesta tecnica evolucionarà en cas des isles Canàries ena punta de Tenerife e se transportarà en tèrres americanes, concrètament en Paraguai, a on receberà eth nòm de ñandutí.

Era punta mestierau viuec eth sòn darrèr moment d’esplendor en començament deth sègle XX damb era influéncia der estil modernista. En Belgica, Àustria, França e Catalonha, diuèrsi diboishants de puntes desvolopèren naues formes estetiques. En cas catalan destaque era figura de Marià Castells Simón, diboishant d’Arenys de Mar que realizèc magnifics dessenhs d’estil modernista entà ròba deth larèr e aubes d’auviatge eclesiastic, que se pòden contemplar en aguesta sala ath costat de trabalhs d’estil mès classic.

VIDEO

OBJÈCTES

<p><em>Peric&oacute;n</em>, ventalh de dan&ccedil;a. Fotografia de David Casta&ntilde;eda. Mus&egrave;u Mar&egrave;s dera Punta. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Pericón, ventalh de dança
Pericón, ventalh de dança
<p>Vestit de seda de 1910-1914. Fotografia d&rsquo;Irene Masriera. Mus&egrave;u Mar&egrave;s dera Punta. Mus&egrave;u d&rsquo;Arenys de Mar.</p>
Vestit de seda de 1910-1914
Vestit de seda de 1910-1914
scroll to top icon