Cercaire de musèus e localitats

Musèu Marès dera Punta

Eth mestièr de puntaire

Eth mestièr deth puntaire. Fotografia de Joan Torrentó. Musèu Marès dera Punta. Musèu d’Arenys de Mar.

Eth mestièr deth puntaire. Fotografia de Joan Torrentó. Musèu Marès dera Punta. Musèu d’Arenys de Mar.

Es puntaires son element essenciau ena elaboracion dera punta mestierau, dera sua abiletat e adretia depen en grana part eth succès finau deth producte. Tant ei atau qu’en fòrça casi, es puntaires s’especializauen en ua tecnica, non totes es puntaires èren capables de hèr puntes complèxes coma era blonda, eth valencianes, eth ret fi, era punta d’Alençon…

Es puntaires aprenien eth mestièr dempús qu’èren mainades, e a mesura que aquerien experiéncia podien recéber encomanes des dentelèrs. En cas catalan era documentacion mos explique qu’es dentelèrs distribuïen es patrons e es hius entre es puntaires e aguestes li retornauen es mètres que antigament se nomentauen canes, es hemnes trabalhauen en casa o ben en carrèr quan s’amassauen quauques ues e segurament pr’amor qu’era lutz de dia ère mès propícia entath trabalh. Enes diferenti endrets der estat espanhòu a on se hègen puntes entà comercializar s’utilizaue generaument eth coishin rectangular que s’apiege sus cagira o tenedors entà trabalhar, damb caracteristiques pròpries segons eth lòc. En Camariñas s’empleguen pòqui husèths e fòrça gròsses peth tipe de punta que se hè. En Almagro eth patron ei de color auriòu, pr’amor que anticament se tinturaue damb safran.

En cas europèu son mès comuns es coishins de subertaula. Eth trabalh ara agulha ei caracteristic de Venècia, e segons era tecnica en França e Belgica. Deth temps qu’eth husèth predomine en tota Euròpa. Dera importància deth trabalh des puntaires n’ei pròva era iniciativa deth ministre francés Colbert qu’er an 1664 hec a portar puntaires de Venècia pr’amor qu’ensenhèssen era tecnica deth trabalh dera agulha a puntaires franceses, en tot iniciar atau ua des prumères manufactures de productes de luxe.

Malastrosament, era puntaire non a estat tostemp ua figura avalorada o considerada peth sòn trabalh. Eth hèt que jamès arribèssen a formar ua corporacion possiblament hec que jamès s’organizèssen entà obtier milhores. En fòrça païsi europèus eth trabalh des puntaires se hège a trauès de convents e ospicis, hèt qu’encara evitaue mès mesures que les favorissen. En fòrça escadences, eth trabalh dera puntaire ère complement fondamentau ena economia familhau e en bèri periòdes de crisis arribèren a èster es ingrèssi principaus.

OBJÈCTES

<p>Fraies Ferrer de Sant Vicen&ccedil; de Montalt en tot elaborar eth mocader entara reina Vict&ograve;ria Eug&egrave;nia jos era supervision d&rsquo;Anna Maria Sim&oacute;n. Fotografia d&rsquo;Aldof Mas (1906). Mus&egrave;u Mar&egrave;s dera Punta.</p>
Reproduccion fotografica
Reproduccion fotografica
scroll to top icon