Cercaire de musèus e localitats

Musèu e necropòli Paleocristians.

Banlèga e necropòli paleocristiana.

Vista d'un sector der ensems arqueologic, damb era zòna productiva, era via e eth recinte funerari.

Vista d'un sector der ensems arqueologic, damb era zòna productiva, era via e eth recinte funerari.

D'aguesta zòna arqueologica conservada in situ, que hège part dera banlèga de Tarraco, se'n documenten, entre es sègles I aC e VII dC, diuèrsi usatges (viari, residenciau, productiu e funerari), que s'ordenen a compdar d'ua densa trama viària que connectaue era ciutat e eth pòrt. En aguest sector s'an conservat un tram de via, rèstes d'ua casa (domus) suburbana, equipaments de caractèr productiu, un mausolèu d'epòca tardoromana e part d'un extens cementèri, era necropòli paleocristiana.

Era trobalha d'un fragment d'un epigraf a hèt a pensar qu'aguest airau funerari acuelhec es despolhes des martirs Fructuós, Auguri e Eulògi. Ena sua memòria s'aurie quilhat ua basilica que dinamizèc er airau funerari coma extens centre eclesiastic que perdurèc enquiath sègle VII. Cau destacar era riquesa tipologica des enterraments documentadi, que van des de simples hòsses catades en tèrra enquia criptes monumentaus coma era des Arcs e era des Engenhaires. Es mès freqüenti son es de tegulae e anfòres, encara que tanben i a caishes damb elements ceramics, d'òbra o pèira, e sarcofags de plomb, pèira o marme.

OBJÈCTES

scroll to top icon