Es òbres de Capdella compden, en bèri moments, damb 4.000 trabalhadors e, ath delà, impliquen eth transpòrt de milenats de tones de materiau e era maquinària dera centrau.
Abans d’installar es vies de transpòrt cap as estanhs, cau daurir ua carretèra de quaranta quilomètres des deth sud dera comarca enquiath lòc a on se bastís era centrau. Aguesta carretèra la hèn es trabalhadors dera empresa damb es utisi manuaus dera epòca —pics, pales e baiards— en sonque 90 dies.
Se hèn a servir quate mejans de transpòrt. Eth prumèr, eth tren Renard que servís tà portar pera carretèra eth materiau mès pesant. Aguest tipe de tren circule per carretères sense gondronar e a era particularitat qu’era fòrça dera locomotora se transmet tanben as vagons per miei d’ua transmission damb èish cardan.
Eth dusau, eth funicular, damb un desnivèu de mès deth 80% a ua via de dus quilòmetres qu’enlace damb eth carrilet.
Eth tresau, eth carrilet o tren de via estreta, que hè un recorrut de cinc quilomètres enquiath prumèr estanh.
E eth quatau e darrèr, es vies des vagonetes que se placen dessús deth gèu quan ei iuèrn e ei tot glaçat e trauèssen peth miei er estanh. En ostiu er estanh se crotze per miei d’un cable aerian.