En dusau decènni deth sègle XX se formèc ací un nuclèu d’estudiosi que serie coneishut coma eth Grop de folcloristes de Ripòlh. Damb entosiasme patriotic e amor pera etnografia, assolidèren un prètzhèt de recuelhuda d’objèctes e de patrimòni intangible (cançons e autes expressions oraus, rites, dances, costumes, legendes...), que culminèc er an 1929 damb era creacion der archiu Musèu Folcloric de Ripòlh. Er impulsor deth movement auie estat Rossend Serra i Pagès, e eth fondador Tomàs Raguer i Fossas, segondadi principaument per Ramir Mirapeix i Pagès, Zenon Puig i Sala, mossen Josep Raguer i Carbonell e Lluís Vaquer i Clapera. Era activitat editoriau de Daniel Maideu i Auguet, damb publicacions ripolheses coma El Catllar o Scriptorium, ne siguec un element propiciador, e eth testimòni documentau de Salvador Vilarrasa i Vall (autor des libres La vida dels pastors e La vida a pagès), ua erosa conseqüéncia. Agustí Casanova i Marquet siguec eth contunhaire d’aquera iniciativa. Enes ans 50, Eudald Graells i Puig apliquèc naui critèris ath musèu, revalorizant eth trabalh deth hèr ena comarca e es armes de huec ripolheses e en tot dar-li era amplor e eth caractèr que lo diferenciaue.