Cercador de musèus

Museu Etnografic de Ripoll

5.4. Alcova

El dormitori es transmetia de generació en generació. En el mateix llit s’hi naixia, s’hi passava la nit de nuvis, s’hi engendrava la descendència, s’hi emmalaltia i s’hi moria. I així, de pares a fills, aquella cambra era testimoni de les intimitats més pregones d’una nissaga. Només la mort, el pas per excel·lència, obria les portes als parents i veïns que venien a ajudar i a donar el condol, iniciant el deure de guiar el difunt pel camí de benestar definitiu, on hauria d’assolir la condició d’avantpassat que ha de protegir els seus.

Amb els anys, les persones van començar a néixer en clíniques, viure la nit de noces en un hotel, emmalaltir a l’hospital i morir en una residència geriàtrica.
La cambra-alcova, aquell espai de confidències atàviques amb el món i el més enllà, passaria a ser una estança més de la llar. El seu parament seria víctima de conceptes moderns com la moda i la condició efímera dels objectes i de les relacions humanes. 

A l’alcova que es mostra en el Museu Etnogràfic de Ripoll, hi destaca el llit barroc d’estil olotí, decorat amb la imatge de la Sagrada Família a la capçalera, i procedent del Mas la Serra del Boix de Ripoll.

scroll to top icon