Cercaire de musèus e localitats

Museu Etnografic de Ripoll

Hèr

Sala deth hèr hargat.

Sala deth hèr hargat.

Era transformacion deth hèr en productes metallics, coma utisi deth camp e d’auti mestièrs, armes, serralharia o claus de clavar, represente ua part essenciau dera economia deth Ripolhés pendent tota era epòca modèrna e enquiath sègle XIX, damb era aparicion dera societat industriau.

Era comarca ve a desvolopar-se ua minaria deth hèr, damb jadiments principaument ena val de Ribes, e tanben en Nyer e en Mentet, ja en Conflent.

Se bastissen infrastructures idrauliques coma canaus, paishères e basses enes ribes des arrius Ter, Freser, Rigat e Carboner e en torrent deth Forn. Se carboen bòsqui sancers entà proporcionar as hargues eth carbon vegetau, combustible de besonh entà transformar eth minerau de hèr en massa de hèr espongiu, ua massa pastosa qu’un còp compactada damb es malhs ven hèr. Mercés ad aguestes matèries prumères e hònts d’energia foncionaràn es hargues, uns establiments dirigidi pes mèstres hargaires, prigonds coneishedors des secrèts deth mestièr, es quaus trabalharàn damb auti obrèrs, coma eth hornèr, eth honedor, eth pica-minerau, eth malhèr, eth tiraire e eth cauhador. Ath delà d’aguesti, eth procès d’elaboracion deth hèr aurà de besonh encara auti especialistes, coma es “menerons” —minèrs especializadi ena espleitacion des jadiments de hèr—, es carboèrs o es traginèrs.

OBJÈCTES

<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Martinet de farga catalana (di
Martinet de farga catalana (diorama)
<p>Diorama deth clavetaire. Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Diorama deth clavetaire
Diorama deth clavetaire
<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Cremalhs
Cremalhs
<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Florèrs
Florèrs
<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Tustadors
Tustadors
<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Claus
Claus
scroll to top icon