Es cases de pagés reservauen un petit tròç de tèrra e i auien un suenh especiau; aguesta part singularment plan conreada ère eth canebar. Mès es atencions non acabauen damb eth coitiu. Un còp arringada era planta, se la sometie a ua seria de procèssi que recuelhien era experiéncia de generacions: s’amaraue, se metie a secar, se trincaue, e se hilaue e se teishie, en tot emplegar airines coma es trincadores, es bregadores, es espadadores e eth pinte. De totes es operacions que s’amiauen a tèrme, tanben ne resultèc un vocabulari tan especific coma eth des utisi, damb paraules coma bargadum (canemuixes), espadar, brin, borra, bregar, conolhada (cerro), borrilh (moixell), etc
Ena epòca des fondadors deth musèu, era elaboracion de ròba damb canam auie ja queigut en desuetud. Hège part d’un mon obsolèt, des prètzhèts pròpris d’ua pagesia atavica que se trobaue en via de desaparicion. E, damb aguesta, tanben s’acabauen eth coitiu deth canam, es airinies entà trabalhar-lo, es tecniques de manipulacion e eth vocabulari que s’i restacaue.
Tot un hons de coneishença ancestrau que artenhie transformar ua planta en linçòs, corbelhets, toalhes, camises, michons, sacs e liròts.