Era ceramica aqueric un ròtle decoratiu, e es rajòles passèren a hèr part de niches, frisi, gradons, hònts, parafuelhs e, quitament, façades e tets. Era influéncia iniciau ara ora de vitrificar e vernissar ua des cares dera rajòla siguec era islamica. Mès tard arribèren es mòdes italianes e flamenca, qu’es mestieraus teulèrs catalans heren pròpries. Encargauen es imatges a pintors o ben reprodusien gravadures populares dera epòca.
Deth sègle XVII a finaus deth XIX, es rajòles d’arts e mestièrs serien ua hièstra dubèrta ara vida mesteriau deth sòn temps. Receben aguest nòm pr’amor qu’abituaument reprodusien er òme o era hemna en tot hèr es prètzhèts que per tradicion les èren pròpries. Era plasmacion ère figurativa e monotematica, enquadrada laguens d’un quadre pintat e enriquit damb elements decoratius (qu’actuaument mos son utils entà datar-les). Aufrissen informacion non sonque deth trabalh e eth léser, mès der entorn sociau en quau se desvolopauen, e mòstren era quotidianitat d’ues aucupacions ara quasi desapareishudes. Curiosament, es madeishi rajolèrs non retratèren jamès eth sòn mestièr.
Convidam eth visitaire a identificar es imatges policromades damb era activitat que representen. De viatges ei facil, d’auti non tant…