A diferència de les llars urbanes o rurals, la feina del camp tenia una continuïtat natural a la masia. Algunes de les tasques dels seus habitants eren rutinàries, altres les imposava el pas de les estacions, i la jerarquia dins la família n’establia el repartiment. A pagès, persones i animals vivien molt a prop. Els homes proveïen la menjadora i l’abeurador per a mules i eugues, bous i vaques, munyien i netejaven les corts. Mentrestant, les dones tenien cura del bestiar petit —gallines, oques, ànecs o conills—, aplegaven els ous i duien al mercat tot el que es podia vendre.
L’home anava al bosc i tornava a casa amb el feix de llenya o estellava tions, mentre que la muller mantenia el foc de la llar, cuinava, rentava, apedaçava la roba, planxava i preparava el perol amb les cols, els naps, les remolatxes i el segó per als porcs. Era molta feina sense dies de lleure, a la qual aportaven el seu esforç també els avis, els mossos, els fadristerns i la mainada. Al llarg de l’any hi havia encara moltes altres activitats, com ara espellonar el blat de moro, matar el porc, fer sabó, arranjar les eines, els carros i la casa, apilotar el fems, pastar la farina per enfornar el pa, fer candeles amb la cera del rusc o anar a ferrar els animals. Això mentre les noies brodaven i cosien per a l’aixovar o tractaven amb el marxant, i els amos passaven comptes amb els masovers o emparaulaven preus amb el carnisser.
