Cercaire de musèus e localitats

Museu Etnografic de Ripoll

Ripòlh e Ripolhés

Ripòlh e Ripolhés

Ripòlh e Ripolhés

Er assetament uman ena val se remonte ara preistòria; mès tà deuant tanben siguec ocupada per successives tribus invasores enquia que s’assolidèc en sègle IX, damb era fondacion deth monastèri de Santa Maria peth comde Guifré eth Pelut en procès de repoblament deth territòri, quan s’amassèc ath sòn entorn er embrion de çò que serie era vila de Ripòlh.

Eth monastèri, confidat a ua comunitat religiosa der orde de sant Benedit, siguec objècte de modificacions estructuraus entre es sègles IX e XI. Ei justament en aguesta centúria, en temps der avesque Oliba, quan passèc a auer era distribucion actuau. En sègle XII s’erigic era portalada, representacion en pèira dera iconografia biblica.

Es dependéncies monastiques formauen un ensemble de bastisses separades dera poblacion per mejan d’ua muralha. E er avesque ère eth senhor feudau sus bona part des territòris e sus era societat ripolhesa, dera quau contrarotlaue es encastres politics, economics, judiciaris, urbanistics… Ne serien boni exemples eth bastiment d’un canau pendent era regència der avesque Arnulf o era autorizacion tà edificar un espitau en sègle XVI.

Non ei estranh, donques, que dempús deth sègle XIII es ripolhesi sagèssen infructuosament de desbarraçar-se dera opression feudau. En sègle XIV, eth monastèri creèc era comunitat de caperans dera glèisa de Sant Pèir, que damb eth temps venguec eth simbòl dera oposicion vilatana ath poder der avesque. Tanben i auec disputes entre ambdues institucions pera supremacia religiosa —Sant Pèir ère era parròquia de Ripòlh— e entre era abadia e es abitants des possessions damb que compdaue pertot deth Principat.

Aguesti factors agraven era decadéncia en qué auie entrat eth monastèri, que auec eth punt finau ena des·hèta dera prumèra mitat deth sègle XIX: era vila artenhec era independéncia eth 1812, e en quadre dera Prumèra Guèrra Carlina (1833-1840), eth ministre Mendizábal promoiguec era desamortizacion des bens monasteriaus per estat e era exclaustracion des monges.

Era ocupacion de Ripòlh pes tropes carlines, en mai de 1839, comportèc era destruccion de fòrça cases. Un còp finalizat eth conflicte armat, se reheren damb materiau que i auie enes bastisses abandonades der ensemble monastic, que serviren de peirèra improvisada.

Ena dusau mitat deth sègle XIX s’alternaren es periòdes en qué se heren òbres de consolidacion dera glèisa, damb auti en qué s’accentue era degradacion. Non siguec enquiath 1886 quan s’inicièc era restauracion dera basilica e deth clastre, segons eth projècte der arquitècte Elies Rogent e jos es auspicis der avesque de Vic, Josep Morgades. Es òbres, maugrat que s’alonguèren enquiath començament deth sègle XX, finalizèren oficiaument eth 1893.

SIGNOGUIA

01. Comencem?

OBJÈCTES

<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Neishença e vida deth musèu
Neishença e vida deth musèu
<p>Mus&egrave;u Etnografic de Rip&ograve;lh.</p>
Jelha d’arròda
Jelha d’arròda
scroll to top icon