Sala dels pastors.
Un dels oficis més antics i amb més arrelament al Pirineu és el dels pastors. Aquesta rellevància fa que sigui dels més ben representats en el museu. La transhumància, l'estiueig a la muntanya, les feines d'hivern, les fires i els tractes d'herbes o els entreteniments, prenen nova vida a través dels objectes que es mostren. La llarga tradició del seu ús facilitava l'aprenentatge, de generació en generació, de la complexitat de l'ofici.
L'estiu de 1923 el denominat Grup de folkloristes de Ripoll va fer una breu estada al pla d'Anyella, que va cristal·litzar amb la publicació de l'obra de Salvador Vilarrasa La vida dels pastors i en el major coneixement a partir d'aleshores del món pastorívol i de les seves cançons, poemes i rondalles. Homes i gossos d'atura, vigilant ramats de milers d'ovelles en les immenses pastures pirinenques, enmig de la solitud, del perill de les tempestes o del setge dels llops, havien convertit en llegendària una feina que era també una forma de vida, profundament organitzada i jerarquitzada.
L'any 1920 l'etnògraf Rossend Serra i Pagès animava a emprendre el recull de peces pròpies de l'art dels pastors, a més de les seves contalles i sonades musicals i insistia en “l'absoluta necessitat d'aplegar-ho, perquè probablement serem els últims de fer-ho i serà el nostre testament”.
