Era òbra siguec descorbida er an 1907, pendent era expedicion qu’er Institut d’Estudis Catalans organizèc enes Pirenèus damb era tòca d’estudiar er art medievau. Se tracte d’un des conjunts mès importants dera escultura romanica europèa deth sègle XII, en tot tier en compde qu’a ua qualitat artistica excepcionau e que non s’an conservat guaires escultures monumentaus de husta d’aguestes dimensions. Er estudi esquematic dera anatomia deth còs de Crist e deth movement contengut de Josep d’Arimatèa e Nicodèm mòstre que mos trobam deuant d’un artista geniau que sabec exprimir eth pathos deth moment damb un lenguatge esculturau qu’estone pera sua modernitat.