Era conquèsta dera montanha. Era romanizacion

Pendent eth sègle I aC, era nauta val dera Garona siguec annexionada ar Impèri roman. D’aguesta manèra, er antic país des convenae se convertie ena civitas convenarum, damb capitau ena vila de Lugdunum convenarum, creada er an 72 aC per Pompeu e coneishuda actuaument coma Sant Bertran de Comenge.

Des de Lugdunum convenarum era lengua e era civilizacion latines s’introdusiren en Aran e enes vals vesies. Era Val d’Aran s’integrèc coma pagus aranensis laguens d’aguesta organizacion administrativa e eth sòn caplòc siguec Vetula, Vielha.

Es romans s’establiren en aguestes zònes montanhenques atreti pera existéncia de hònts termaus, de marme e d’auti recorsi naturaus com era husta e es mineraus. En Aran podem trobar aguesti profitaments enes zònes termaus de Les, Arties e Tredòs, ena peirèra de marme d’Arties, atau com era husta per tot eth territòri aranés.

A darreries deth sègle VI dC, era des·hèta de Lugdunum per part des francs e er envadiment d’Aquitània pes vascons heren a desaparéisher era organizacion dera civitas convenarum, retardant eth procès de latinizacion e era cristianizacion en Aran.