Cercador de musèus

Museu dels Sants d'Olot

La tradició pessebrista a Olot

Sala de pessebres. Col·lecció: Fons Renart. Foto: Blai Farran

Sala de pessebres. Col·lecció: Fons Renart. Foto: Blai Farran

A banda dels pessebres històrics que tradicionalment guarnien les principals esglésies d’Olot o les grans cases pairals, com can Trincheria, can Bolòs o can Vayreda, la tradició dels pessebres particulars estava fortament arrelada a la ciutat. A les darreries del segle XIX, els pessebres es podien visitar als diferents establiments i llars olotines. Però és a principis del segle XX quan la ciutat viurà una veritable febre dels pessebres i hi contribuiran d’una manera decisòria tant els tallers de sants com les diverses associacions de caràcter religiós i patriòtic de la vila.

El primer concurs de pessebres es convocà l’any 1914, organitzat per la revista El Deber, fundada pel rector Ferrer. El concurs i l’auge dels pessebres continuaran fins ben bé els anys setanta, exceptuant el període de la Guerra Civil espanyola (1936 - 1939)

Ramon Amadeu, considerat el pare del pessebrisme català, va tenir una estreta relació amb Olot. L’escultor, d’estil barroc amb influències neoclàssiques, va modelar a Olot una important sèrie de figures de pessebre inspirades en una concepció naturalista i en la tradició dels pessebres de Nàpols, una de les més antigues i que s’ha mantingut inalterable amb el pas dels segles.  

Amadeu crearà escola i generarà tot un grup d'alumnes i seguidors, pràcticament desconeguts, que configuren el que s’anomena l’”Escola Pessebrista d'Olot", una manera de fer que anirà per un camí diferent del de la resta del pessebrisme català. Una línia més artesana i industrial que no pas artística, estretament vinculada a la gran producció de sants i d’imatgeria religiosa d'Olot.

OBJÈCTES

scroll to top icon