Cercador de musèus

Museu dels Sants d'Olot

Cultura popular. La faràndula Olotina.

Els tallers de la ciutat d’Olot van centrar la seva producció en la imatgeria religiosa, però sovint també van dedicar-se a produir imatgeria festiva. Molts dels gegants i capgrossos de Catalunya van ser construïts en tallers d’estatuària olotins.

La faràndula olotina està integrada pel gegant, la gegantessa, el cap de Lligamosques, els cavallets i els cabeçuts. Només un dia a l’any, amb motiu de la celebració de les Festes del Tura, se la pot veure ballar tota junta pels carrers de la ciutat. 

La presència d’un gegant a Olot la tenim documentada per primera vegada l’any 1521, per Corpus. La figura de la gegantessa està documentada del 1609. La construcció dels anomenats gegants vells fou encarregada pels pabordes, els encarregats del Santuari del Tura, a l’escultor Ramon Amadeu l’any 1817. Els gegants actuals són obra dels escultors Miquel Blay, el gegant, i Celestí Devesa, la gegantessa. Es van estrenar pel Corpus de l’any 1889.

El cap de Lligamosques apareix documentat per primer cop l’any 1678. L’actual cap de Lligamosques es l’adaptació d’un cap fet per Ramon Amadeu i pertany a la col·lecció de la família Bolòs d’Olot.

Els cabeçuts són nou caps ben diferenciats, que sortiren per primera vegada el 1902. Dansen per parelles, excepte el capità, i fan el ball nou i el ball vell, amb la mateixa música i dues coreografies diferenciades.

Els cavallets apareixen documentats per primer cop l’any 1601. Els que coneixem avui, però, van sortir per primer cop l’any 1904 i són obra de Francesc Estorch.

VIDEO

OBJÈCTES

<p>El Cucut i la Xurruca. Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Servei d&rsquo;Imatges. Arxiu Casul&agrave;.</p>
El Cucut i la Xurruca
El Cucut i la Xurruca
<p>Ball del Drac del Carme. 1928. Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Servei d&rsquo;Imatges. Col&middot;lecci&oacute; Dou.</p>
El Drac del Carme
El Drac del Carme
scroll to top icon