Eth jòc ei ua activitat presenta ath long des sègles e des civilizacions, per mès ancianes qu’aguestes siguen. Es prumères donades sus jòcs provien der Ancian Egipte (3100 aC) e de Babilònia (2600 aC), a on, en dues catacions arqueologiques, s’an trobat es jòcs de taulèr Senet e Ur, respectivament. Tant er un coma er aute èren jòcs fòrça populars e presadi, trobadi en fòrça sepultures, quitament reiaus en cas d’Ur.
Er an 1000 aC ja se hègen a volar sèrps volaires peth cèu d’Orient, maugrat qu’es sues origines pòden èster mès antiques.
Es anciques civilizacions grècoromanes tanben creèren jòcs e joguets, fòrça des quaus an perdurat enquia aué dia: iò-iòs, pilòtes, gaudrofes, bòles, pipes, dats, figures d’animaus, etc. Enes catacions d’Empúries e Tarragona, s’i an trobat diuèrsi d’aguesti objèctes hèti damb ossi, arguila, evòri, veire, plomb e pèires. Divertiments d’enfància, jòcs d’adretia e fòrça, passatemps d’azard o d’estrategia (fòrça d’aguesti, practicadi per adults) èren era expression d’ua actitud ludica o d’ua rivalitat atletica. Se vinculauen estretament as diuèrses facetes dera activitat umana, quitament damb un caractèr religiós, hestiu e funerari (es pipes, per exemple, solien meter-se enes hòsses infantils).