Eth jòc pòt èster un acte rituau, ua accion simbolica, ua competicion pacifica, ua provocacion entar intellècte e eth caractèr, ua activitat recreativa o un simple passatemps. Es jòcs se caracterizen per un important aspècte ludic, e fòrça includissen, ath delà, un contengut educatiu, quitament moralizant. Açò se ve rebatut enes jòcs nomentadi de societat. A finaus deth sègle XIX, Francisco Schmidt escriuec un libre sus aguesti (Juegos de sociedad: colección de juegos de prendas penitencias, juegos de salón, adivinanzas, homónimos refranes y juegos al aire libre) a on asseguraue: «Aguesti jòcs s’an creat entà distrèir e entà collaborar a difóner era urbanitat e es bones manères, entà proporcionar escadences d’exibir es facultats espirituaus e umoristiques, e eth coneishement des galanteries e dera cavalerositat».
Es dies de hèsta e de vacances, es dinars familhaus damb longues subertaules o es dies de ploja son bones escadences entà hèr ua partida. Ça que la, per fòrça complasent que sigue un jòc, era tòca ei guanhar, sigue contra un o mès adversaris o, quitament, contra un madeish. Era intelligéncia, era sapiença e era adretia deth jogador se met ath servici der objectiu. Per açò, resòlver un copacaps pòt devier tota ua provocacion.