Palau abandonat

Santiago Rusiñol va emprendre el seu tercer viatge a Granada el desembre del 1897, acompanyat de Genís Muntaner —el seu home de confiança a Sitges que, en absència seva, tenia cura del Cau Ferrat— i del pintor i bon amic Ramon Pichot. El resultat final va ser una quarantena de teles amb els jardins granadins —i molt especialment els del Generalife— com a grans protagonistes.

Entre els quadres que es va resistir a vendre, n’hi havia cinc pels quals sentia una particular predilecció. La prova és que dos d’aquests estan penjats actualment al Cau Ferrat: un és aquest i l’altre és Interior del Palau de Víznar, a la Sala del Brollador. Els cinc els va pintar entre febrer i març de 1898 a Víznar, un poblet dels voltants de Granada. Tots tenien com a únic escenari el Palacio de Cuzco, una antiga mansió episcopal construïda a finals del segle XVIII. En veure el casalot i l’espaiós jardí que l’envoltava, l’artista va quedar sorprès per l’extraordinària sensació de solitud i abandó que transmetia l’indret, la mateixa sensació que avui experimentem en veure l’obra.

Les males herbes entre els boixos, l’estanyol sense aigua, els esgrafiats mig esborrats, les finestres trencades… Tots els detalls conviden a la malenconia i ens parlen de l’ineludible pas del temps.