Mataró ciutat mediterranèa, Musèu de Mataró. Fotografia d’Eusebi Escarpenter.
Se ben Mataró e Catalonha en generau viueren ua dilatada epòca de crisi, iniciada en sègle V damb era casuda der Empèri roman, cap ath sègle X s’aubire un panorama mès optimista, damb òmes e hemnes que repoblaren territòris èrms entà hèr-les rendables.
Era possibilitat de produsir ath delà dera subsisténcia permetec era recuperacion d’un comèrç neishent, que, amassa damb auti factors coma era proximitat dera mar e era reorganizacion sociau e politica dera comunitat, placèren Mataró en un procès inarturable de creishement e consolidacion laguens deth conjunt deth territòri catalan.
En ues centúries, era tradicion e eth mestratge, amassa damb eth coratge e era iniciatiua, arraïtzèren coma trèti definidors des mataronins dera epòca modèrna.
