Iluro, ciutat romana. Musèu de Mataró. Fotografia d’Eusebi Escapenter.
Es lutes civius deth sègle I aC provoquèren era fin dera Republica romana. A finaus de sègle, Octavi August instaurèc un sistèma de govèrn dirigit per ua persona, eth princeps. Damb era ajuda d’un senat hèt a mesura e damb eth supòrt de bona part dera poblacion, August fondamentèc eth sòn poder en contraròtle dera armada, en un immens patrimòni e en sòn pròpri prestigi (auctoritas). Eth nau regim conservèc es vielhes institucions dera Republica, coma eth senat, ath madeish temps que creèc naues formes d’administracion, que li facilitèren eth contraròtle der Empèri.
Coma es autes ciutats romanes, Iluro dispausaue d’un sistèma d’organizacion municipau, es magistrats, constituït per personatges locaus poderosi e influents. Er escrivan roman Plini eth Vielh (23-79 dC) qualifiquèc Iluro de “municipi de ciutadans romans” (oppidum civium romanorum). Darrèrament, es investigadors acostumen a plaçar era municipalizacion dera ciutat ena epòca der emperaire August.
