Cercaire de musèus e localitats

Musèu de Mataró. Can Serra

Iluro, ciutat romana: Era vida deth mès enlà. Rituaus e credences

Tomba d’un adolescent. Fotografia deth Musèu de Mataró.

Tomba d’un adolescent. Fotografia deth Musèu de Mataró.

Eth roman èren un pòble religiós qu’implantèc era religion tradicionau, es dius deth panteon e eth culte imperiau. Damb era expansion der Empèri, sustot de cap a Orient, s’i ahigeren naui dius e naues credences, entre es quaus destaquèren eth mitraïsme e eth cristianisme. Era vida quotidiana tanben auie un fòrt compausant religiós e se barrejauen, ath delà, magia e supersticions.

Era religion romana pretenie apropar es òmes as dius, essenciaument entà èster en patz damb eri e conviuer-i damb armonia. Adoraven Fòrça dius, de bèri uns n’auem referéncia arqueologica en Iluro: entre es mès importants —es que conformen eth panteon—, i a testimònis de culte a Juno, Mercuri, Venus e Bacus e, tanben, d’auti dius segondaris coma Silvan o eth Bon Succés.

Era lei e era tradicion romana establien qu’es cementèris auien d’èster dehòra dera ciutat. Eth cementèri d’Iluro se localizaue en endret qu’actuaument correspon as carrèrs dera Riera, de Barcelona e de Sant Josep, e s’esperlongaue en tot seguir eth traçat dera via Augusta de cap as actuaus carrèrs de Sant Benet e de Miquel Biada. Aguest cementèri siguec utilizat a compdar deth sègle I aC enquiath sègle IV dC.

OBJÈCTES

<p>Fragment d&rsquo;escultura, s.&nbsp;I&nbsp;dC. Marbre. Procedent de T&ograve;rre Llauder. Fotografia de Ramon Manent. Mus&egrave;u de Matar&oacute;.</p>
Escultura de Silvà
Escultura de Silvà
<p>Gorgoneion, s.&nbsp;II&nbsp;dC. Marbre de Carrara. Procedent deth carr&egrave;r cam&iacute; del mig. Fotografia deth Mus&egrave;u de Matar&oacute;.</p>
Gorgona
Gorgona
scroll to top icon