Eth roman èren un pòble religiós qu’implantèc era religion tradicionau, es dius deth panteon e eth culte imperiau. Damb era expansion der Empèri, sustot de cap a Orient, s’i ahigeren naui dius e naues credences, entre es quaus destaquèren eth mitraïsme e eth cristianisme. Era vida quotidiana tanben auie un fòrt compausant religiós e se barrejauen, ath delà, magia e supersticions.
Era religion romana pretenie apropar es òmes as dius, essenciaument entà èster en patz damb eri e conviuer-i damb armonia. Adoraven Fòrça dius, de bèri uns n’auem referéncia arqueologica en Iluro: entre es mès importants —es que conformen eth panteon—, i a testimònis de culte a Juno, Mercuri, Venus e Bacus e, tanben, d’auti dius segondaris coma Silvan o eth Bon Succés.
Era lei e era tradicion romana establien qu’es cementèris auien d’èster dehòra dera ciutat. Eth cementèri d’Iluro se localizaue en endret qu’actuaument correspon as carrèrs dera Riera, de Barcelona e de Sant Josep, e s’esperlongaue en tot seguir eth traçat dera via Augusta de cap as actuaus carrèrs de Sant Benet e de Miquel Biada. Aguest cementèri siguec utilizat a compdar deth sègle I aC enquiath sègle IV dC.