Es ciutats romanes les intègren dues parts: era urbs e er ager o territorium. Eth nuclèu urban o urbs d’Iluro, localizat en còr dera Mataró actuau, ère eth centre administratiu, comerciau e religiós dera ciutat, a compdar d'a on s’administraue un territòri fòrça mès vast, eth nomentat ager o territorium. Siguec en aguest espaci (entre es rieres de Teià e de Caldes d’Estrac e costejat pera Sarrada Litorau) a on se desvolopèc era principau activitat economica d’Iluro, eth coitiu dera vinha e era elaboracion e eth comèrç deth vin, gràcies ara sua proximitat ara mar e a importants èishi de comunicacion terrèstres, coma es vies Augustes e Sèrgia.
Eth territorium d’Iluro l’ocupèren nombrosi establiments ruraus de tipologies diuèrses, entre es quaus destaquen, es cases de camp (villae). Aguestes villes, de diferentes dimensions e portades, auien dus airaus plan diferenciadi: era pars urbana, destinada ara residéncia permanenta o temporau des proprietaris, e era pars rustica, a on se plaçauen es espacis industriaus, artesanaus e de produccion, es magasèms e tanben es abitatges de trabalhadors e esclaus. Ena periferia immediata d’Iluro (suburbium) i trobam bères ues des villes mès notables deth territòri, coma era de Tòrre Llauder, o era de Can Rafart.