Cercaire de musèus e localitats

Musèu de Mataró. Can Serra

Iluro, ciutat romana: Abans d’Iluro. Es ancessors ibèrs

Necropòli iberica deth Tucò des dus Pins, Cabrera de Mar. Fotografia deth Musèu de Mataró.

Necropòli iberica deth Tucò des dus Pins, Cabrera de Mar. Fotografia deth Musèu de Mataró.

Es grècs nomentauen ibèrs es pòbles indigènes que viuien ena còsta mediterranèa, a compdar dera actuau Andalosia orientau enquiath Lenguadòc. Entre es sègles VI e I aC se desvolopèren en aguesta zòna ua seguida de comunitats que compartien bèri trèti comuns, coma er alfabet e era ceramica a torn. En Catalonha er actuau territòri maresmenc l’ocupauen es laietans, que s’estenien a compdar dera Tordera enquiath massís deth Garraf, damb era Sarrada Litorau coma limit interior.

Ua des airaus arqueologics mès importants entara coneishença dera cultura iberica laietana ei era val de Cabrera de Mar, a on s’an descorbit es rèstes d’ua ciutat iberica, er oppidum de Burriac, que venguec eth futur caplòc des laietans. Tanben s’an localizat diuèrsi nuclèus de pagesi, camps de sièges, dues necropòlis e un santuari en cauva.

En Mataró i auie ua des terralheries mès importantes dera Laietània en sègle III aC, ena rièra de Sant Simó: un conjunt de tres horns e un gran tarcumèr a on lançar era terralha trincada o mau coduda.

OBJÈCTES

<p>Thymiaterion, s.&nbsp;III&nbsp;aC. T&egrave;rra cueta. Procedent dera necrop&ograve;li deth Tuc&ograve; des dus Pins, Cabrera de Mar. Fotografia d&rsquo;Eusebi Escarpenter. Mus&egrave;u de Matar&oacute;.</p>
Thymiaterion de tèrra cueta
Thymiaterion de tèrra cueta
<p>Umbo d&rsquo;escut, s.&nbsp;III&nbsp;aC. H&egrave;r, 29,4&nbsp;&times;&nbsp;9,8&nbsp;&times;&nbsp;6,3&nbsp;cm. Procedent dera necrop&ograve;li deth Tuc&ograve;u des dus Pins, Cabrera de Mar. Fotografia d&rsquo;Eusebi Escarpenter. Mus&egrave;u de Matar&oacute;.</p>
Umbo d’escut de hèr
Umbo d’escut de hèr
scroll to top icon