Iluro, ciutat romana. Musèu de Mataró. Fotografia d’Eusebi Escapenter.
Era arribada des romans ena peninsula Iberica se produsic en quadre dera Dusau Guèrra Punica. Er an 218 aC eth generau Gnèu Cornèli Scipion desbarquèc en Empúries entà talhar es aprovediments as tropes d’Anníbal que lutauen ena peninsula itàlica. Dempús dera victòria, Roma decidic iniciar era conquèsta d’Ispània.
Era romanizacion siguec un long procès de cambis impulsadi pes romans entà impausar era sua cultura e es estructures de poder ara poblacion indigèna. Ena Laietània, es trèti fondamentau sigueren era colonizacion dera plana litorau, era implantacion dera fiscalitat a compdar d’un cadastre, era introduccion d’un nau modèl d’espleitacion deth territòri basat ena industria vitivinicòla e era creacion de naui centres urbans.
Damb era fondacion d’Iluro, entath torn des 80-70 aC, culminèc eth procès de romanizacion ena Laietània. Iluro Siguec fondada de naua bastenda en un petit promontòri a on aué i a eth nuclèu ancian dera ciutat de Mataró. Era estenuda dera poblacion ère d’ues 7 ectares, damb un urbanisme plan planificat a partir d’ua reticula urbana regulara, damb carrèrs perpendiculars que delimitauen isles de cases entornejades per ua muralha.
