Cercaire de musèus e localitats

Musèu de Maricel

Era escòla luminista de Sitges

Estatge prumèr deth Musèu de Maricel.

Estatge prumèr deth Musèu de Maricel.

Era escòla luminista ei integrada per un grop de pintors installadi en Sitges ath long deth darrèr quart deth sègle XIX. Compartissen era idèa de trèir es cavalets dehòra der estudi, de dèishar de pintar de memòria, e cerquen en païsatge e era vida quotidiana naui motius d’expression. Son artistes que participen des idèes practicades quauqui ans abans pes pintors dera escòla de Barbizon, apròp de París, idèes estenudes per diferenti endrets d’Euròpa, a compdar des pintors deth sud d’Itàlia enquias de Dinamarca damb era escòla de Skagen.

Eth païsatge de Sitges, es carrèrs, es plages, es vinhes e es sòns abitants vien es protagonistes deth luminisme. Era plasmacion des efèctes atmosferics e, mès que mès, des efèctes dera lutz dera vila apròp dera mar constituïssen es sues granes escomeses. Coma es pintors dera escòla d’Olot, es luministes an ua bona acceptacion.

Era sua darrèra grana manifestacion collectiva ei era Exposicion de Bères Arts de Sitges deth 1892, era prumèra des cinc Hèstes Modernistes organizades per Santiago Rusiñol enquiath 1899. Ath grop luminista dirigit per Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fondevila, Antoni Almirall, Joaquim de Miró, Joan Soler i Casanovas, Joan Batlle Amell e Càndid Duran, s’i ahigeren alavetz Santiago Rusiñol, Ramon Casas e Eliseu Meifrèn, entre d’auti.

OBJÈCTES

<p><em>Era gara de Sitges</em>, Joan Roig i Soler, 1882, Sitges, &ograve;li sus husta. Hons Cau Ferrat. Mus&egrave;u de Maricel.</p>
Era gara de Sitges
Era gara de Sitges
<p><em>Era professon de C&ograve;rpus</em>, Arcadi Mas i Fondevila, 1887, Sitges, &ograve;li sus tela. Hons Cau Ferrat. Mus&egrave;u de Maricel.</p>
Era professon de Còrpus
Era professon de Còrpus
scroll to top icon